emprenedors, personal
Desactiva els comentaris Depressió o cabories
A vegades em pregunto el per que del meu estat, a cops m’enfonso, a cops em deprimeixo. Segurament crec que els meus problemes fisics pessen mentalment, noto que el meu cos no funciona bé, alguna cosa em passa, el sobrepes segurament es la culpa de tot, si estigues més prim (que no vol dir prim) els genolls no em farien mal, les hernies no farien mal, el estomec funcionaria correctament, el fetge no seria un foie de primera classe…
Si es fàcil dir que t’aprimis, però l’ansietat pot amb mi (bé amb qualsevol) no em sento relaitzat personal ni profesionalment.
Personalment fic-ho per davant les coses dels demes, les meves sempre es queden al tinter. Moltes d’aquestes coses son senzilles, moltes semblen profesionals però més que per lucrar-me son per sentirme realitzat. Jo i la meva feina vivim junts, i això m’encanta.
Profesionalment estic ben encaminat però necessito centrar-me, necessito escoltar, pensar i acabar. Es senzill oi? UNA PUTA MERDA! no es senzill
Ara que tinc clar que vull fer, s’ha de fer i no m’importa fer i desfer altres coses si es per arrivar a final de mes. A més ara em sento que he entrat en una espiral de bons contactes i bons projectes, no tan per la pela sino per que son un trampolí.
Espero no haver aborrit a ningu! Salut i força!

